les flors del meu jardí

2009-06-02T13:54:00.000-07:00

2009-06-02T13:53:00.000-07:00

2009-06-02T13:13:00.000-07:00

Autor: Giacomo Leopardi
versió valenciana: Juli Camarasa

poema XXXIII

2009-02-22T11:48:00.001-08:00

El qui coneix els homes és intel.ligent.
El qui es coneix a si mateix és savi.
El qui venç els altres és vigorós.
El qui es venç a si mateix és veritablement fort.
El qui s’acontenta amb el que té és ric.
El qui persevera és home de voluntat.
El qui no perd el seu Centre resisteix.
El qui mor i no pereix té llarga vida.

Autor: del llibre del Tao
Versió valenciana: Juli Camarasa

CANT DE MI MATEIX

2009-02-22T11:42:00.000-08:00

Jo em celebre i em cante a mi mateix,
I tot el que és meu també és teu,
perquè cada àtom que em pertany també et pertany.

Faig el dropo i convide la meua ànima,
M´ajace a la dula i guaite una tija d´herba d´estiu.

La meua llengua, cada àtom de la meua sang, formats amb aquest sòl, amb aquest aire,
Nascut ací, de pares també nascuts ací, així com els seus pares,
Jo ara, als trenta-set anys d´edat i amb salut perfecta, comence,
I espere no cessar fins a la mort.

Creences i doctrines bandejades,
Les deixe arrere, em van servir, no les oblide;
Sóc port per al bé i per al mal, em permet de parlar sense miraments,
Natura sense fre amb energia primitiva.

autor: WALT WHITMAN
versió valenciana: Juli Camarasa

EL XIQUET NEGRE

2008-12-19T22:08:00.000-08:00

Ma mare em va parir al sud salvatge,
I sóc negre, però la meua ànima és blanca!
Blanc com un àngel és el xiquet angles,
Però jo sóc negre com sense llum.
Ma mare m´ensenyava sota un arbre
I assegut davant el calor del dia
Em va prendre al seu si i em besà,
I assenyalant a l´est començà a dir:
Guaita el sol naixent, allí viu Déu
I dóna la seua llum i regala el seu calor.
I flors i arbres i bèsties i homes reben
Comfort en la joia del matí i al migdia.
I som ficats a la terra en petit espai
Perquè aprenguem a suportar rajos d´amor,
I estos cossos negres i aquesta cara bruna
No són més que núvol, com arbreda ombrosa.
Que quan nostres ànimes hagen aprés a resistir calor
El núvol s´esvairà, sentirem la seua veu
Dient: ix del bosc meu amor i espai,
I al voltant ma tenda daurada com corders gaudeix.
Així va parlar ma amre i em besà,
I així li vaig dir al xiquet anglés.
Quan jo del núvol negre i ell del blanc siguem lliures
I vora la tenda de Déu com corders gaudim,
Jo el protegiré de el calor fins que aguante
Reclinar-se alegre sobre els genolls de nostre pare
Aleshores dempeus i premeré son cabell argentat,
I seré com ell i ell llavors m´estimarà.

Autor: William Blake
Versió: Juli Camarasa

PIETÀ

2008-12-19T22:06:00.001-08:00

Així, Jesús, torne a veure els teus peus,
Que aleshores eren els d´un jovencell,
Quan jo, temorenca, els descalçava i rentava;
Com confosos eren als meus cabells
I com una blanca caça als esbarzers.

Ara veig els teus mai estimats membres
Per primera volta en aquesta nit d´amor.
Mai no ens vam gitar junts
I ara només s´admira i es vetla.

Però, guaita, les teues mans són esquinçades…
Estimat, no per mi, pels meus mossos.
El teu cor és obert i hom pot entrar-hi:
Eixa entrada devia d´haver estat només meua.

Ara estàs cansat, i la teua cansada boca
No té gana de la meua dolguda boca.
O Jesús, Jesús, quan fou la nostra hora?
Que estranyament tots dos perim!

Autor: Rilke
Versió: Juli Camarasa

ULTIMA VOLUNTAT

2008-12-19T22:03:00.000-08:00

Morir així,
Com el vaig veure morir…
El meu amic, qui rajos i mirades
Divines en ma fosca joventut llençà:
-Valerós i profund,
Dansaire fins i tot en la batalla-

Entre guerrers el més alegre
Entre vencedors el més greu,
Forjant un destí sobre el seu destí,
Fort, reflexiu, circumspecte-:

Estremint-se perquè vencia,
Jubilós perquè en morir vencia-:

Donant ordres mentre moria
-i manava que hom aniquilara…

Morir així,
Com un dia el vaig veure morir:
Vencent, aniquilant…

Autor: Nietsche
Versió: Juli Camarasa

Desgraciat Càtul

2008-12-19T21:59:00.000-08:00

Desgraciat Càtul, deixa de fer bogeries
I el que veus que ja s´ha perdut, dona-ho per perdut.
En altre temps van brillar per a tu blancs sols,
Quan acudies on determinava una xicona
Estimada per nosaltres com ja mai cap serà estimada.
S´hi feien aleshores tantes diversions,
Que tu desitjaves i ella no refusava.
Van brillar, sí, per atu blancs sols.
Però ella ara ja no vol, i tu –reprimint-te- tampoc no vulgues,
Ni vages al darrere de qui fuig, ni visques desgraciat,
Sinó que amb ànim resistent, mantin-te ferm. No sentes.
Adéu xicona. Càtul ja no sent,
Ni et buscarà ni et pregarà no volent-ho tu.
Però tu patiràs quan ningú et pregarà.
Ai de tu, malaurada, ¿qué serà de la teua vida?
Qui estarà amb tu? Qui et veurà bella?
A qui estimaràs? A qui diran que pertanys?
A qui besaràs? Quins llavis mossegaràs?
Però, Càtul, tu, condemanat, no sentes.

Autor: Càtul
Versió de juli camarasa.

2008-10-18T19:53:00.000-07:00

http://enlatrinxera.blogspot.com

1.TOT DEIXANT UNS AMICS DE BONA HORA

2008-10-18T18:51:00.000-07:00

Doneu-me una ploma daurada i deixeu-me gitar
Sobre un munt de flors en regions llunyanes, netes;
Dueu-me una llibreta més blanca que una estrella,
O la mà d´un àngel cantor quan és vist
Tocar les cordes argentades d´una harpa celestial:
I deixeu lliscar-hi un carro força perlat,
Vestits rosa, cabells ondulats, vasos adiamantats,
Ales mig visibles i mirades profundes.
Mentrestant deixeu la música recórrer mes oïdes,
I quan haja aconseguit tot final deliciós,
Deixeu-me llavors escriure versos de to gloriós,
Ple de meravelles de les esferes:
Per quina altura el meu esperit brega!
No hi ha content a restar sol tan prompte.

AUTOR: JOHN KEATS

VERSIO VALENCIANA: JULI CAMARASA

2.A B…

2008-10-18T18:49:00.000-07:00

Et torní a veure, i tot aquell passat
En la meua ànima reblanida revisqué,
I en recordar aquell temps d´or
Sentí tanta calor el cor…
Com, de vegades, al cap de la tardor
Sol haver-hi un dia o un moment
Quan de sobte fa olor a primavera
I alguna cosa s´agita al nostre pit,
Així jo, acariciat per l´aura
D´aquells anys curull de passió,
Amb el vell èxtasi ja oblidat
Contemple ara els bells trets.
Com rere una absència centenària,
Et guaite de fit a fit, com en somnis,
I es senten amb més força els sons
Que mai no s´extingiren al meu pit…
Però no es tracta només del record,
És la vida que parla amb passió,
I ets tan fascinant com aleshores
I perdura a la meua ànima el mateix amor.

AUTOR: TIUTXEV

VERSIO VALENCIANA: JULI CAMARASA

3.LA MALA SORT

2008-10-18T18:40:00.000-07:00

Per alçar, Sísif, el teu roc,
caldria tenir el teu corarge!
Ja el pots emprendre amb zel l’obratge,
l’Art és llarg i el Temps ho és ben poc.
Lluny de les tombes reputades,
vers un cementiri isolat,
el meu cor, timbal endolat,
redobla fúnebres tonades.
—Més d’un joiell dorm sebollit
entre tenebres i en l’oblit,
ben lluny deis càvecs i les sondes;
més d’una flor amb tristor
consum com en secret el seu perfuni
dintre les soledats més fondes.

AUTOR: CHARLES BAUDELAIRE

4.SILENTIUM

2008-10-18T18:37:00.001-07:00

Resta silent, amaga´t i oculta
Els teus sentiments i ensomnis,
Deixats al més profund de l´ànima,
Que s´originen i arrelen
En silenci com estrelles en la nit.
Adelita-te´n i resta silent.

Pot un cor manifestar-se?Es possible que algú t´entenga?
O que comprenga els teus afanys?
Dit el pensament és ja una mentida.
Si trenques a dir, pertorbaràs les fonts.
Beu-ne i resta silent.
Només sent capaç de viure en tu mateix

Guanyes un món sencer en l´ànima
Dels teus pensaments de misteri màgic.
El soroll extern els esmorteix,
Escolta el seu cant i resta silent.

AUTOR: TIUTXEV

VERSIO VALENCIANA: JULI CAMARASA

5.A SILVIA

2008-10-18T18:31:00.000-07:00

Sílvia recordes encara
Aquell temps de la vida mortal
En què la bellesa resplendia
Als teus ulls que reien fugissers
I tu, gojosa i pensativa, els llindars
Jovenívols travessaves?

Ressonaven les calmes
Cambres i els carrers veïns
Amb el teu continu cant,
Mentre a les feines femenils
Seies, bastant contenta
D´aquell vague avenir del teu anhel.
Era el maig flairós: i tu solies
Menar el dia així
Jo els avinents estudis
Potser deixant i els plecs suats
Que la meua primera edat
Gastaven i la millor part,
Als balcons de la llar paterna
Escoltava el so de la teua veu
I la teua ma lleugera
Que recorria la tela fatigosa.
Guaitava el cel seré,
Els camins daurats i els horts,
Després el mar enllà, després el mont.
Llengua mortal no diu
El que jo sentia al cor.

Quins dolços pensaments,
Quines esperances, quins cors,
Oh Sílvia meua!
Com aleshores se´ns mostrava
La vida humana i el fat!
Quan recorde tantes il.lusions
Em prem un afecte
Dolorós i sense confort
I em torna a fer mal la desventura.
O natura, O natura
Per què no tornes després
El que un dia prometeres? Per què
Tants enganys als teus fills?

Abans que el fred ermars el prat,
D´estranya malaltia presa i vençuda,
Vas morir, tendror meua. I no vegeres
El florir dels teus anys;
No alegrava la teua ànima
El dolç elogi o de les negres trenes
O del teu esguard enamorat i esquiu
Ni amb tu les a migues a les festes
Enraonaven d´amor.

També van morir al poc
La meua dolça esperança: als meua anys
També els negà el fat
La joventut. Ah com,
Com has passat, cara companya
De la meua primera edat
La meua il.lusió plorada!
Es aquest el món aquell?
Aquestes les obres l´amor, els fets, els plaers
De què tant entre els dos parlàvem?
Esta la sort de la raça humana?
En arribar la veritat
Tu, mísera, vas caure: i amb la ma
La freda mort i la despullada tomba
De lluny assenyala.
------------------------------------------
AUTOR: LEOPARDI
VERSIO VALENCIANA: JULI CAMARASA

(

6.PROMETEU

2008-10-18T18:21:00.000-07:00

Zeus, cobreix el teu cel amb vapor de núvols i exerceix, com l'infant que escapça cards, el teu poder en roures i cimals; caldrà, però, que em deixis la meva terra i la meva cabanya, que tu no has bastit, i el meu fogar, la lluor del qual m'enveges.No conec res de més pobre sota el sol que vosaltres, oh déus! Nodriu mesquinament d'ofrenes i d'alè de pregàries la vostra majestat i viuríeu en la misèria, si criatures i captaires no fossin necis plens d'esperança.Quan jo era infant, no sabia on adreçar-me, girava els ulls extraviats al sol, com si allà dalt hi hagués una orella que escoltés el meu plany, un cor com el meu que es compadís de l'oprimit.¿Qui em va ajudar contra l'arrogància dels Titans? ¿Qui em va salvar de la mort, de l'esclavitud? ¿No ho has acomplert tot tu mateix, cor ple d'ardor sagrat? ¿I t'has encès, jove i bo, enganyat, agraint la salvació, per al qui allà dalt és adormit?Jo honorar-te? Per què? ¿Has mitigat mai els dolors de l'angoixat? ¿Has calmat mai el plor del temorós? ¿No han fet de mi un home el temps omnipotent i l'etern destí, senyors meus i teus?¿Suposaves, potser que havia d'odiar la vida, fugir al desert, perquè no tots els somnis en flor maduraven?Aquí em tens, modelo éssers humans a la meva imatge, una estirp que sigui igual a mi, per sofrir, per plorar, per gaudir i alegrar-se, i no fer cas de tu, com jo!

AUTOR: J. GOETHE

(Trad. Feliu Formosa. Musicada per Schubert i Wolf)

7.UNA VEU PER OFEGAR EL COLL DE LA GUERRA

2008-10-18T18:19:00.000-07:00

Oh per una veu com un tro,
I una llengua per ofegar el coll de la guerra!
Quan els sentits es trasbalsen
I l´ànima és duta a la bogeria,
Qui pot suportar-ho?
Quan els cors dels oprimits
Lluiten sota l´aire furient,
Qui pot suportar-ho?
Quan el remolí de fúria
Prové del tron de Déu,
I les celles del seu rostre
Porten les nacions al combat,
Qui pot suportar-ho?
Quan el pecat bat ses ales
Al damunt la batalla,
I navega gojós
en el flux de la Mort
Quan les ànimes s´esquincen
En el foc etern,
I les tanques de l´infern
Gaudeixen del botí,
Qui pot suportar-ho? Qui ha causat això?
Oh qui pot respondre
Davant del tron de Déu?
Els reis i nobles de la terra ho han fet!
No escoltes, Cel, els teus Ministres ho han fet!

AUTOR: WILLIAM BLAKE
(VERSIO VALENCIANA: JULI CAMARASA)

8.EL TIGRE

2008-10-18T18:15:00.000-07:00

Tigre, tigre! Espurna ardent
A les forestes de la nit,
Quina mà immortal o quin ull
Va poder idear la teua terrible simetria?

En quines fondàries distants, en quins cels
Va abrasar el foc dels teus ulls?
En quines ales s´atreví a elevar-se?
Quina mà s´atreví a prendre eixe foc?

I quin muscle, i quin art
Va poder teixir el vigor del teu cor?
I quan ton cor començà a bategar,
Quina terrible mà? I quin terrible peu?

Quin el martell? Quina la cadena?
En quin forn es temprà el teu cervell?
En quina enclusa? Quines terribles urpes
S´atreviren a dominar els seus mortals terrors?

Quan els estels llençaren les seues llances,
I banyaren el cel amb les seues llàgrimes,
¿va somriure en veure la seua obra feta?
El qui va fer el corder també a tu et va fer?

Tigre, tigre! Espurna ardent
A les forestes de la nit,
Quina mà immortal o quin ull
S´atreví a idear la teua terrible simetria?
***********************************
AUTOR: WILLIAM BLAKE

(Versió valenciana: Juli Camarasa
versió musical: Alvar Carpi)

9.QUAN TINC POR QUE PUGA DEIXAR D´EXISTIR

2008-10-18T18:12:00.000-07:00

.

Quan tinc por que puga deixar d´existir ans que
ma ploma haja espigolat el meu fecund cervell,
ans que grans piles de llibres impressos
guarden com rics graners la llavor ja madura

quan esguarde en el rostre de la nit estelada
grans símbols velats d´un romanç sublim
i pense que mai no viuré per rastrejar
ses ombres amb la mà màgica del destí;

i quan sent, formosa criatura d´un hora,
que ja no et veuré mai més,
que mai no assaboriré el poder idíl.lic
de l´amor irreflexiu! –llavors a la vora
de l´ample món reste sol i medite
fins que amor i fama s´enfonsen al no res.

AUTOR: JOHN KEATS

(Versió al valencià: Juli Camarasa.
Versió musica: Alvar Carpi)

9.AL POETA

2008-10-18T18:09:00.000-07:00

Poeta, no ambiciones l´afecte popular,
Passa fugaç el soroll de l´elogi entusiasta;
Sentiràs que jutja el neci i riu la turba freda,
Tu, resta ferm, tranquil i insociable.

Tu ets un tsar.Viu sol. Pel camí lliure
Ves allà on t´arrossegue el teu enteniment.
Perfecciona els fruits d´idees més cares
Sens voler recompensa per una noble gesta.

¿Què són ells? Tu ets el teu propi i alt judici.
Millor que tots saps aprear el teu treball.
¿N´estàs content, oh tu, artista exigent?

Content? Deixa, doncs, que l´insulte la turba
I escopisca a l´altar on enllumena el teu foc
I en pueril malifeta faça bascular el teu trípode.
******************************************
AUTOR: ALEXANDR PUIXQUIN
(Versió musical: Alvar Carpi

10.QUI ES LLIURA A LA SOLITUD.-

2008-10-18T18:07:00.000-07:00

Qui es lliura a la solitud,
Ai, prompte aquest està sol;
Els uns viuen, altres estimen,
Tothom l´abandona al seu dolor.

Qui es lliura a la vida mundana,
Aquest, ben cert, mai es troba sol.
Però el que viu i el que estima
Mai no existiran com a real.

Només qui a la Musa es lliura,
Resta amb gust en la solitud,
Tot intuint que Ella l´estima
Com a torna, i vol ser estimada.

Ella corona el vas i l´altar,
Divinitza el plaer i el dolor.
El que li dóna és tan ver,
Que ofereix un Ser etern.
***********************
AUTORA : MARIA BRENTANO

(versió valenciana: Juli Camarasa
versió musical: Alvar Carpi)

11.DOVER BEACH

2008-10-18T18:04:00.000-07:00

Oh amor, ens hem de ser lleials!
Car aquest món,
Que sembla obrir-se
Com un país de somnis,
Tan variat, ric de bellesa, tan nou!
No té joia real,
Ni amor ni llum,
Ni certitud ni pau
Ni un menys de pena.

I ací ens trobem,
Com a una plana on es fa fosc,
Creuant-se els crits
De qui lluita amb qui fuig.
I exèrcits ignorants
Topen de nit.

Oh amor, ens hem de ser lleials!

AUTOR: MATHEW ARNOLD

12.ANTERO DE QUENTAL

2008-10-18T11:17:00.001-07:00

ANTERO DE QUENTAL.

NI GLORIA NI FAMA

No busque en esta vida glòria o fama:
De les gents, què em té la inútil remor?
Avui, pots ser un Déu, i demà, ja oblidat,
Com s´oblida la claror d´apagada flama!

Focus incert, que la llum ja malament
Deixa anar, tal eixa ventura: eco perdut,
Quant més reclamat, més amagat
Restà inert i mut a la gent que el demana.

D´eixa corona és cada flor un engany,
És miratge en núvol il.lusori,
Llegenda vana de fabulós arcà.

Però corona´m tu; en el front plebeu,
Cenyeix-me el llorer sobirà...
Veuràs, veuràs llavors si estime eixa glòria

[28]
HIMNE A LA RAO

Raó, germana de l´Amor i de la Justícia,
Escolta una vegada més el meu prec.
Es la veu d´un cor que t´abelleix,
D´una ànima lliure, només a tu sotmesa.

Per tu la polseguera movedissa
D´astres i sols i mons perdura;
I és per tu que la virtut preval,
I la flor de l´heroisme s´enfila i verdeja.

Per tu, en l´arena tràgica, les nacions
Busquen la llibertat, entre clarors;
I els que albiren el futur i cavil.len muts,

Per tu, poden sofrir i no s´abaten,
Mare de fills robustos, que combaten
Duent el teu nom escrit als seus escuts.

(VERSIO AL VALENCIA: Juli Camarasa.
Versió musical: Alvar Carpi)

[40]

ESTOICISME

A Manuel Duarte de Almeida

Tu que no creus, ni estimes, ni esperes,
Esperit d´eterna negació,
El teu hàlit em va glaçar el cor
I em desféu de l´ànima les primaveres...

Travessant regions austeres,
Arribes de nit i la foscor soscava.
Com en un mal somni, sent només un no,
Que eternament fa eco entre les esferes...

-Per què sospires, per què et lamentes,
cor tan covard? De bades intentes
oposar a la Sort la queixa de l´egoisme...

Deixa els tímids, deixa els somniadors,
L´esperança vana, els seus vans fulgors...
Sàpies plantar cara seré a l´abisme!

A UN CRUCIFIX

No s´ha perdut la teua sang generosa,
Ni vas patir en va, qui siga que fores,
Plebeu antic, que amarrat al pal
Vas morir com un vil i facciós.

D´aqueixa sang maleïda i ignominiosa
Va sorgir armat un invencible exèrcit.
Pau als homes i guerra als déus! Et ficà
En va sobre un altar el poble ociós...

Del pobre que protesta fores la imatge:
Un poble en tu comença, un home nou:
De tu data aqueix tràgic llinatge.

Per això nosaltres, la Plebs, en pensar-hi,
Ens enrecordarem, hereus d´aqueix poble,
Que entre els nostres avis, s´hi compta Crist.

13.EL XICOT BRETOL

2008-10-18T11:12:00.000-07:00

-Un xicot va veure una rosa
-rosa de l´esbarzer-
era tan bonica i d´una bellesa matinal,
que ràpid corregué per veure-la de prop.

--El xicot va dir: vaig a collir-te
--La rosa digue: si em culls et punxaré,
perquè tu sempre penses en mi i jo
no vull patir.

Però el xicot brètol la va collir.
-rosa de l´esbarzer-
La rosa es defensà i el punxà,
Però no li valgué de res;
Només li cal patir.

Rosa, rosa, rosa de l´esbarzer.
**************************
AUTOR: W. GOETHE
(Adaptació al valencià: Juli Camarasa
Versió musical: Alvar Carpi i Juli Camarasa